El lluç a la marinera és de collons

No, parir un bon lluç a la marinera no és gota fàcil, però tampoc va ser-li fàcil fotre’s de peu al primer mono de la història i mira, no anem tots a quatre grapes avui.

Per fer lluç a la marinera no cal viure a la platja
Per fer lluç a la marinera no cal viure a la platja
  1. Neteja el peix. Deixa’l ben net. Si creus que no ho has de fer bé cavia de plat, carda’t uns macarrons, però si fas un puto llç a la marinera, que sigui amb el peix ben net, collons.
  2. Un cop fet això, sala’l, enfarina’l -com et sona aquesta paraula eh, drogadicte?-, i fregeix-lo.
  3. De mentre, hauràs de cardar un brou amb un puto api, pastanagues, cebes i tal, i espines de peix -o et pensaves que no només servien per donar-li al gat carallot?-. Mitja hora a foc lent, amb cuidado no passar-te, que la cagaríes si no.
  4. Moment per bullir els ous i pèsols. Jo ho cardo tot a la mateixa olla, perquè polles emburtar més, no?
  5. Agafa les cloïsses, i assegura’t de que no hi queda un puto resto de sorra -si les cardes en aigua i sal a dojo i li vas fotent llimona han de quedar bé-. El suc, cola’l -COLA’L, QUE LA SORRA ESTÀ AQUÍ!!!- i guarda’l.
  6. Va anem pel collons de salsa: suc de les almejas, el brou d’abans, el suc del pot d’espàrrecs que has comprat, all, julivert i jo hi cardo algo de vi blanc. El cos i la sang de Crist, no? Pues jo li cardo.
  7. Espesseix amb farina. Cou-ho 5 minuts així.
  8. Ja només queda fotre-hi el peix, els ous, els espàrrecs i tota la collonada que has parit a la puta cassola 10 minuts i menjar-t’ho.

Ara casi no es menja peix. Una puta guerra hauíeu d’haver passat.

 

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia