Deixa’m-ho imaginar: t’has llevat ben d’hora, t’has calçat les xiruques i el cistell, i t’has tirat tot el puto matí al bosc buscant bolets. Quina putada eh que portis el cistell tant buit, després de tant d’esforç, lerdo? No t’amoïnis, t’ensenyo a dissimular el teu fracàs.
- Agafa la tristes que has recollit -el Dalmau ploraria al veure-ho-, i neteja-ho bé. Netejar bé els bolets és important perquè n’hi ha que poden ser indigestos. I perquè hi queden herbes enganxades. I bueno, també perquè hi ha gent que caga al bosc.
- Ara, passa per cala verdulera i compra, pues no sé, pastanagues, carbassons -ara encara no estan a preu de caviar moscovita-, cebes i en general, el que et surti de les pilotes; i ho talles a trossos petits. AMB COHERÈNCIA PER FAVOR.
- Posa-ho a saltejar en algun cony de paella que tinguis, sense gaire oli. Sala-ho, i hi cardes els -quatre- bolets que has trobat. També hi pots afegir pernil, si és que et queden duros a la cartera.
- Hi dones unes voltes, ho serveixes amb una mica de gràcia.
Quan un troba llenegues o rovellons o algo en una mica de quantitat, doncs queden molt bons fotuts a la brasa. Però per un puto pinetell mig corcat, quatre camagrocs despardigats, i tres merdes més que a saber què collons són, doncs casi que facis algo així per dissimular tanta tristor.
