Més de iaia impossible: rosquilles

Que el teu teu nét te fred? Li fots una manta a ganxillo. Que té gana? Li fots roquilles per berenar. Això ha estat així de tota la puta vida!

dissabte-97

  1. Comença per cardar en un bol un parell d’ous i sucre -100 grams, més o menos-. Com en qualsevol recepta de pastisseria, la següent instrucció és: REMENA JODER.
  2. Mica en mica, amb la cura amb que una mare treu els mocs al seu cadell, hi afegeixes -sense deixar de remenar- un got gros de llet, un d’oli suau, i un got petit d’anís del mono.
  3. Ara li cardes un puto sobre d’aquells de Royal i farina tamisada, i passes a remenar amb les mans. NETES, GUARRO. Les mides de la farina? Ai pues no sé, fins que quedi bé tu, que vegis que bueno, que s’aguanta i que no està massa espès.
  4. Ho deixes reposar i els dónes la forma merdosa típica, aquella espècie de Donut mal parit. I ho fregeixes un rato.
  5. Ara només ho has de recobrir de sucre i ala.

Rosquilles amb anís, pa amb vi i sucre… collons, com pujava abans la canalla… després ens estranyem.

 

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia