Sí, encara que et sembli impossible, uns tristos macarrons poden fer-te girar els ulls si es fan amb criteri. Ara, caldrà que segueixis els passos correctament per no acabar fracassant un cop més!
- Carda a bullir els macarrons en una olla. Aigua sal i…. no, Avecrem no; jo m’hi cago en el cueces o enriqueces. Amb Avecrem l’únic que s’enriquece són ells. Hi cardes una puta fulla de llorer i a cagar, que queden més bons.
- Tu de mentre talla un collons de ceba ben fina i un parell d’alls, i ho cardes en una cassola a fer-se a foc molt lent. HE DIT MOLT LENT. SI TENS PRESSA, CAGADA. Mica en mica, amb un xic l’oli.
- 10/15 minuts, i tonyina. Bueno tonyina, una llauna de tonyina -a saber què és allò-. Cap a dins. Remana.
- Una estoneta més i… tomàquet. Si l’has de comprar de pot, com a mínim que sigui del bo, hòstia. I al cap d’una estona de cardar xup-xup, hi fots si fa no fot mig pot de crema de llet. Sí, sí. Crema de llet, remenant.
- Veus que pel color sembla que s’hi hagi cagat un ànec? Doncs vas bé. Hi cardes una llonza de formatge a trossos, els macarrons, i remenes.
- Si després de fotre-hi pebre, julivert i tal i qual, hi fots formatge i ho gratines, ja et cauen els ous al terra.
Saps que s’ha de menjar peix més a sovint, oi? Que té proteïnes o vitamines o no sé què collons? Pues mira, si et fots això per dinar JA ET POTS CARDAR UN BON TROS DE LLUÇ DE SEGON, perquè a saber què porten dintre aquelles putes llaunes.
