“Teeeteeeeteeee teteteeetete, teeeteteeeteteee tetet!” Ja ho veus, la cançó més famosa mai creada en honor a la caipirinha té una lletra que hagués signat un puto mapache dislèxic. Bueno, no sé si era en honor seu, però que es deia així sí que ho sé.
- Toca comprar llimes i tallar-les a trossos. Fot-n’hi força.
- S’ha de cobrir tot amb sucre moreno. Fot-n’hi també força.
- I ara el que toca sí que ho has de fer amb força… perquè es tracta, sí senyor ho has endevinat, premi per tu: de matxucar com si el demà mai hagués d’arribar en aquesta puta casa amb aquell morter barato que tens!!
- SAMBA DA BAHIA!! SAMBA DA BAHIA!!! Va, collons, apreta amb ganes monyarres, fot-li ganes a l’assunto!!
- Val, calmem-nos, que tenim una edat. Afegeix-hi gel picat, va.
- I ara, la clau de tot: la cachaça. És d’aquelles coses que diria que no trobaràs del país, així que tu mateix, compra la que et sembli millor. I posa-n’hi ben bé un dit més del que abulti la resta.
- Posa-hi una canya, i dóna-li voltes amb ella. Això duu molt gel, et deixaràs els morros que semblaran un xumino de camell si t’ho veus directament.
No t’has parat a pensar mai en com en són de trempats els brasilers? Amb aquella marxa que tenen, aquella màgia, aquella samba que porten
sempre a sobre. Bueno, doncs tu pren-te un parell de trastos d’aquests i ja veuràs d’on els ve tanta alegria.
