Fem la recepta de pollastre amb gambes… o com en diuen els putos pijos: una recepta de mar i muntanya

- Comença per cardar a daurar el pollastre en alguns collons de cassola que tinguis.
- Aparta’l.
- Ara, fes el mateix amb les gambes.
- Quan les paguis, probablement et cagaràs en aquesta recepta, perquè van a preu d’or, però ja saps com va: la cuina, a l’igual que l’amor, mai surt barata.
- En l’oli amb el que has fet això, fots ceba, allets i tal a foc lent; i en acabat, tomàquet.
- Vaja, un puto sofregit, sí.
- Incorpora el pollastre… i si ets capaç de flamejar una cassola sense sortir a les notícies, fes-ho ara, amb brandi.
- Si no, deixa-ho, que els bombers prou feina tenen.
- Got de vi blanc -1, més o menys-, i tapa posada. Al cap de 10 minuts, ho cobreixes amb aigua, i tornes a tapar.
- Ara paciència, que n’hi ha per mitja hora. No tens res per fer, de mentre?
- Saps cardar una bona picada catalana? Fes-la, i fot-li ara!
- No saps fotre-la? Doncs mira això.
- Ara és un bon moment per cardar de nou les gambes a la cassola, amb tot el sidral fet.
- Amb 5 o 10 minuts n’hi haurà prou.
Si no et pots pagar unes gambes vermelles, fes-ho amb escamarlans. Si no et pots pagar uns escamarlans, fes-ho amb gambes normals. Si no et pots pagar ni unes putes gambes barates, o ho fas amb les cucaratxes de la cuina, o directament et cardes uns espaguettis a la bolonyesa, jo què sé.
Sigui com sigui, si no fas el pollastre amb gambes és per que no tens diners, no per que no t’he explicat com fer aquesta recepta.