Segur que a aquestes alçades encara et queden restos de Nadal, oi? Doncs què et sembla si fem servir el torró de xixona per parir un gelat de torró collonut?
- Rebusca al rebost totes les merdes aquelles que vas comprar per fer receptes Nadal o per la puta sobretaula i que et van quedar allà. Amb sort, ho vas comprar a la botiga de la iaia.
- Han passat tants mesos que hauràs de treure-hi tres-centes coses de sobre, perquè tu, per ordenat no destaques… però bé, que quan el tinguis, el portis a la cuina.
- EL DE XIXONA ÉS EL MARRÓ, NO EL DUR AQUELL.
- T’ho dic perquè ara toca esmicolar-lo, i si has de fer-ho amb el dur, o tens un martell elèctric o et quedaran els braços fets una puta braga.
- Aixafa’l ben petit, va.
- Ara monta nata.
- Força nata.
- Si la no la montes i la compres de la bona bé, si la compres de pot… meh, ja ho saps. El fet és que la mida si fa no fot és tota la d’un pot d’esprai.
- Posa a bullir un quart de llet amb una mica de sucre -poc- i el torró aquest que has aixafat.
- Quan la barreja sigui calenta, però sempre abans que bulli, l’apartes del foc.
- Ara ajunta amb molt de compte la barreja amb la nata muntada.
- AMB COMPTE COLLONS! QUE SE’NS XAFA L’INVENT!
- Val, veus la textura? Ho has de cardar en algun bol, ara.
- Lo normal és que sigui un bol allargat, però a mi com si el vols fotre en un que tingui cara de McGyver.
- Al congelador.
- Al cap de mitja hora, el treus un moment, el remenes, i l’hi tornes a posar mitja hora més. Ho hauràs de fer tres o quatre cops.
- Si tens una gelatera, tot això que t’estalvies.
- Ho serveixes amb algun xarop de xocolata o de fruits vermells, o amb nata, o amb galeta de cucurutxo, lo que sigui, i quedes com Déu.
Fotre un gelat de torró podria incloure’s en l’apartat cuina de supervivència, ja que està clar que aquell tros de xixona estava disposat a morir-se de fàstic allà sota.
Ja saps que a mi m’encanta cuinar amb coses inútils. Igual un dia truco a l’Espadaler i tot.
