No, no em passa res, vull dir que avui us ensenyo a fer panolis, una espècie de galeta que té més anys que Matusalem i que a més, és fàcil de collons
- Carda mitja ampolla d’oli d’oliva en un bol. Sí, és la part més dolorosa, perquè joder, l’oli va a un preu del cagar-s’hi, però bueno, és el que toca.
- Ara hi cardes molt sucre -casi mig paquet també-, i hi cardes també matafaluga. Ja m’avanço al teu dubte: NO, a no ser que vulguis anar a urgències, NO HI POSIS MARIA ENLLOC D’AIXÒ, DROGATA.
- I el vi dolç. Tu saps quantes alegries ens ha donat el vi dolç a la gent de la meva edat? Vosaltres no ho sabeu perquè no en teniu ni puta idea de beure, però aaiii… Mira, hi cardes un xupito al bol i un altre a la gargamella.
- Només queda cardar-hi mig quilo de farina i començar a remenar com un malparit. Com que cansa una mica, jo li cardaro un segon xupito al vi dolç tu, que la vida és molt trista.
- Amassa, fes boles i les xafes. Quan tingui forma plana li fas el mogró típic, els ensucres de nou, i directe al puto forn fins que agafin color.PUNTO.
Et diria que entren molt bé amb una mica de vi dolç, però no tinc ganes de quedar com un cony de borratxa. Per a això ja en tenim d’atres.
