Fem unes llenties estofades de la hòstia

Carlemany, Jaume I, els almogàvers o el general Moragues no van fotre el que van fotre esmorzant Golden Grahams, no. Ho van fer gràcies a que esmorzaven cada puto dia de Déu unes bones llenties estofades.

Menjar fort i cagar ràpid. La clau per ser sempre feliç
Menjar fort i cagar ràpid. La clau per ser sempre feliç
  1. Comença per decidir si vols el meu respecte o no. És a dir, per decidir si faràs servir llenties cuites (x), o llenties seques (√).   Un cop decidit, continua llegint o VES A CAGAR A LA VIA. Un cop dit això, continuem.
  2. Al gra: en una olla toca cardar-hi coses de gordaco. Cansalada, una mica de pernil, alguna salsitxota… tu mateix. Poc oli, i a enrossir-ho de mica en mica.
  3. Quan cardi bona pinta hi fots un tomàquet tallat pel mig, una ceba pica, una cabeça d’alls, un parell de pastanagues i les quatre merdes de sempre. Ah, si hi fots quatre putes herbotes en plan farigola i tal i Pascual hi quedaran de collons. Fot-li quatre voltes a l’assunto.
  4. Que? Hi cardem les llenties ja, o esperem que entrin soles a la cassola?
  5. Cobreix el tema aquest amb això, o brou, o algo per l’estil; alguna patata que corri per casa -esberlada i sense pell!!-, i una hora després podràs començar a omplir plats. Que ho caguis de gust.

Sempre dius que no t’agraden les llenties, tot i saber que porten molt de ferro. Ara, si i portessin molt de coure serien el teu plat preferit, lladre.

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia