Aquesta recepta no la poden fer ni els polítics ni els banquers, perquè com sabràs, la pròpia natura no permet menjar-te la teva mateixa espècie.
- Compra costella de porc. No val gaires duros, així que no siguis curte i compra-la de qualitat. Li cardes sal i pebre, i la fots al collons de forn -170º-, en una bandeja, ben bé un quart d’hora.
- Mentre es fa, barreja mig got d’aigua amb una cullerada de mel. Dóna-hi voltes com un malparit, i afegeix-hi també mitja llimona espremuda -EL SUC, TALÒS!-, i alguna gota de salsa de soja. Als súpers en tenen d’això.
- Quan ho hagis remenat bé, ho cardes sobre el puto porc, ben remenat. No estaria de més que hi haguessis cardat alguna herba aromàtica, no? És que cal que ho digui tot? És que no sabem com va el tema, ja? És que no sabem improvisar? ÉS QUE NO SENTIM EL CANT DE CUINA, JODER!?
- Ara, cada cinc putos minuts, més o menos, repeteixes l’acció fins que estigui al punt. NO, NO SÉ QUAN RATO CALDRÀ, NO SÉ COM ÉS EL TEU FORN, SAPS? Vas provant, punxa-ho-ho amb un palillo, toca amb el dit, carda-li la llengua no sé, espavila’t. I NO HO CREMIS!!
- El teu porc amb mel ja està, bon profit.
Cuinar amb el forn té molts avantatges: pots aprofitar per fer coses mentre el fots el dinar, no embrutes gaire, és més senzill que cuinar amb fogons… també té que pot cardar un pet i volar-te el puto pis, però joder, en resum compensa.
