Mongetes de pobre

Fem la recepta de mongetes de pobre. L’he escrit pensant en tu!

Amén
Amén
  1. Te’n recordes d’un peix que anys enrere valia quatre duros i que ara en canvi et surt per una puta clatellada?
  2. Sí, s’anomena bacallà, i diu molt poc de la veracitat del nom d’aquesta puta recepta.
  3. Bé, doncs sigui com sigui n’has de tenir, i a més, l’has de tenir dessalat, que dóna una mica pel cul de fer però només és tenir-lo un parell de dies en aigua.
  4. Un cop tinguis el bacallà dessalat, agafa una cassola ben parida i hi fots quatre alls, ceba trinxada i tomàquet ratllat.
  5. I un toc de pebre vermell.
  6. I ciuna’ls a foc lent. Els pobres no tenen pressa, saps?
  7. No tenen pas el Ferrari aparcat en doble fila, així que fes com ells, cuina aquesta puta recepta amb calma i amor. Que les butxaques buides mai siguin excusa per no regalar estima.
  8. Afegeix el puto bacallà a la cassola.
  9. Fot-li maneio perquè quedi ben repartit, i comença a sentir l’emoció del flaire.
  10. Carda-hi les mongetes, ara.
  11. A més, hi pots fotre una mica del suc, també.
  12. O caldo.
  13. O brou.
  14. O bueno, si vols hi cardes Caca-Cola, però això ja no t’ho recomano.
  15. Passats uns minuts, més quatre que sis, ja estarà llest per menjar.
  16. Que ho caguis de gust.

PD: Si la teva renda per càpita supera la mitjana també pots fer la versió alternativa: MONGETES DE RIC

  1. Fes el mateix que abans.
  2. Substitueix la paraula bacallà per llagosta.
  3. Fin.

No cardis el camp sense mirar...

Digues algo, per l'amor de Déu