Fem la recepta de mongetes de pobre. L’he escrit pensant en tu!
- Te’n recordes d’un peix que anys enrere valia quatre duros i que ara en canvi et surt per una puta clatellada?
- Sí, s’anomena bacallà, i diu molt poc de la veracitat del nom d’aquesta puta recepta.
- Bé, doncs sigui com sigui n’has de tenir, i a més, l’has de tenir dessalat, que dóna una mica pel cul de fer però només és tenir-lo un parell de dies en aigua.
- Un cop tinguis el bacallà dessalat, agafa una cassola ben parida i hi fots quatre alls, ceba trinxada i tomàquet ratllat.
- I un toc de pebre vermell.
- I ciuna’ls a foc lent. Els pobres no tenen pressa, saps?
- No tenen pas el Ferrari aparcat en doble fila, així que fes com ells, cuina aquesta puta recepta amb calma i amor. Que les butxaques buides mai siguin excusa per no regalar estima.
- Afegeix el puto bacallà a la cassola.
- Fot-li maneio perquè quedi ben repartit, i comença a sentir l’emoció del flaire.
- Carda-hi les mongetes, ara.
- A més, hi pots fotre una mica del suc, també.
- O caldo.
- O brou.
- O bueno, si vols hi cardes Caca-Cola, però això ja no t’ho recomano.
- Passats uns minuts, més quatre que sis, ja estarà llest per menjar.
- Que ho caguis de gust.
PD: Si la teva renda per càpita supera la mitjana també pots fer la versió alternativa: MONGETES DE RIC
- Fes el mateix que abans.
- Substitueix la paraula bacallà per llagosta.
- Fin.
