Diuen que el menjar entra per la vista. Però l’arròs negre et demostra que això és una puta mentida molt gorda.
- Demana al peixater una sípia grossa per fotre arròs negre. A no ser que sigui molt mal parit, te la deixarà neta i amb tot el que et cal tenir. A casa, talla-la a quadres, i la fot per on no emprenyi.
- Ara em cardes un sofregit de puta mare -ja saps, ceba i tomàquet i tal-, i hi afegeixes la melsa del puto bitxo aquest. Carda una mica de fàstic, però és lo que té la cuina de mar. Una cosa: NO EM CARDIS EL PUTO FOC A TOTA LLET, VALE? Si tens pressa, et cardes un arròs a la cubana i a tomar pel cul. Això vol el fot mica en mica, collons.
- Daura les putes sípies que has tallat abans. Vigila que esquitxa. Ho barreges, i hi cardes un dit de vi blanc perquè redueixi. Que agafi una bona textura, coi.
- VA, EL PUTO ARRÒS. Si és de casa, millor. Ja saps: grapat i poc per barba és la mida estàndard de vella™. El cardes a rossir amb tot això una bona estona, i ho deixes reposar. Aprofita per rentar els plats de la pica.
- Vinga que ja acabem: es tracta de barrejar la puta tinta de la sípia amb caldo de peix. El normal seria que el fessis tu, el caldo. Tot i que ja ens coneixem..
- Cobreixes amb el caldo merdós, t’esperes els 15/20 minuts de turno -compte no cardis curt de caldo!!-, i si vols, hi fots un toc d’all-i-oli al final.Això ho deixa tot negre: tant les dents, com els morros, com les ungles. Entén per tant que no és una bona opció per fer en una primera cita.
