Els putos cocarrois mallorquins

Els putos cocarrois són tant bons, que milers de joves anglesos invadeixen l’illa cada estiu per poder menjar-ne.

dissabte-113

  1. Comença un parell de manat de bledes, i les fots a escórrer. Agafes aquesta pastarada immunda, i la barreges amb porros -verdura!- tallada ben xica, ceba, panses, pinyons -si te’ls pots pagar- i alguna collonada més que hi vulguis fotre. Remena bé, i no deixis grumolls, collons. Xafa amb ganes, monyas. Ah, i no t’oblidis de la sal, el pebre, i les hòsties aquestes.
  2.  Per fer lo de fora has de fotre en un bol un quart de farina, una mica de llard, una cullerada d’oli… i em sembla que ja està, i remenar fins a fotre’ns una pasta. Ah, aigua, aigua també collons, que si no no podràs treballar-ho, és veritat.
  3. Bueno, el fet és que has de fotre boles, xafar-les per fer-ne com una puta base de pizza normal, i fotre una espècie de la calzone amb la verdura al mig. I ja està. I bueno, si tens collons fer l’acabat típic, però costa uns collons i no en sabràs.
  4. I ho fots al forn 20 minuts i a tomar pel cul, ja està.”Joder iaia, això sembla una puta calzone normal”… Bueno, i si ho és, què? Oi que ells n’hi diuen així? Pues ho respectes, collons, que els mallorquins també tenen dret a tenir plats autòctons. Ni que siguin així.

No cardis el camp sense mirar...

All articles loaded
No more articles to load

Digues algo, per l'amor de Déu

Sempre al dia del que pasa a ca la iaia