És difícil gaudir d’un steak tartar sense ser una mica neandertal, perquè això de cardar-se la carn crua, una vegada l’home va descobrir el foc, és una mica absurd. Pero vaya, com que veient la cara que cardes res és descartable, procedeixo a ensenyar-te’n a fer.
- Abans de res: AIXÒ NO ÉS BARATO DE FER. Quan no tens calés menges franfurs. Quan en tens, menjes steak tartar. Una mostra que els diners no donen la felicitat, veus.
- Al lio, ves a comprar filet de vedella. I compra’l bo, no aquella puta erda plena de nervis que venen ara als súpers.
- Un cop a casa, agafa un ganivet bo, res d’Ikea ni polles en vinagre, i esmicola el filet, intentant no deixar-hi quatre dels teus dits. Has de deixar-ho com carn picada.
- Un cop fet, ho cardes a un bol, i hi afegeixes tàperes -sí, són una puta merda-, una escalunya picada, Tabasco, i salsa Perrins. Ni puta idea on en venen.
- Fots una bona remenada que quedi homogeni, i en fots forma d’hamburguesa. O de polla, no sé, tu mateix,
- Hi fots un ou a sobre, un llit de mostassa a sota, i ala, llest per engolliir -i trallar el dia després-.
Això és una puta merda de plat i qui opini el contrari és un puto sòmines i un mort de gana. Dit això, queda molt bé fer-ne en dia assenyalats.
