Avui fem -més o menys-, doriyakis: una d’aquelles putes merdes dolçes que mengen en aquella sèrie del gat blau. Més que res perquè així et puguis fer l’enrotllat amb els teus amics, en el més que improbable cas de que te’n quedi algun, es clar.
- Carda en un bol un parell d’ous, 100 grams de farina -de rebosteria, joder, que és un postre-, 50 grams de sucre llustre, una mica de mel, i un xic de de llevat -si Royal pagués els faria publicitat, però que els bombin-.
- Sí, t’he donat mides, no fotis aquesta cara. És una cosa de xinorris i em cardaràs un xafastre de cal Déu, si no. Carda-hi aigua, i remena. La textura s’ha d’assemblar a la de les creps dels gavatxos, però una mica més gorda -ehem ehem..-.
- Eh! Però fes-ho amb les mans, collons!! Com polles pretens fotre-ho amb un collons de forquilla!?
- En acabat, mitja hora reposant -tu no, la massa…-.
- Vale, paella bona a tota hòstia i a fotre cercles. AMB UNA MICA DE GRÀCIA A PODER SER. L’has de girar quan comencin a fer-se bombolles. Fot un cop d’espàtula i ho gires. Banda i banda…
- …I ja pots deixar-les. Ara només has de untar amb Nocilla o amb lo que et surti dels ous i enganxar les dues cares.
Abans de que em vingueu amb collonades d’entesos: ja ho sé que els originals es foten amb una pasta de mongeta i tal i Pasqual, però qui collons vol mongeta xafada de postre podent-hi cardar xocolata?
