L’arròs amb bacallà és collonut

Aviam si d’una puta vegada comences a cardar arrossos de veritat, que tampoc consten tant! Avui, el fotrem amb bacallà.

Que vale, que també és molt bo aquell, però homeeeee...!
Que vale, que també és molt bo aquell, però homeeeee…!
  1. Necessites bacallà esmenuçat. O el compres ja fet, o el compres i l’escaldes. Però vull bacallà a trossets petits en 3, 2, 1… VA.
  2. Vinga, cassola amb oli, i a doncs ceba picada i un parell d’alls. M’hi pots cardar una mica de pebrot i quatre pèsols, però com que a l’Antònio li cardaven molta mania jo no n’hi foto. Els espàrrecs són una bona alternativa, també. Tria. I carda-hi garbo hòstia, que no es pot cremar res.
  3. Un raig de vi blanc -si és que no te l’has cardat tot, puto alcohòlic, i un parell de tomàquets rallats. Tris, tras, amb ganes i carinyo, collons.
  4. Arròs cap a dins. Ja saps, grapat i una mica més per barba. Carda-li quatre voltes, que agafi color, que agafi AMOR.
  5. Hi fots el bacallà…
  6. … i ho cobreixes de brou. Si no en tens hi pots fotre aigua, però joder, saps?
  7.  Controlant que no se’t quedi sense aigua, esperes a que es faci. Tardarà un quart si fa no fot. El deixes reposar, i cap a dins. Veus com no costa tant, home de Déu?

Per si no ho sabies el bacallà és un peix. Potser hauria d’haver començat per aquí, que encara deus ser donant voltes per la xarcuteria.

Digues algo, per l'amor de Déu