Avui aprendràs a fotre carbassons farcits
A vegades les coses que més feina porten són les que millor recompensa donen. Passa amb els parts, amb la independència, i amb carbassons farcits.
- Agafa uns carbassons benparits, i talla’ls el cul per banda i banda. Un cop fet això, els parteixes pel mig. Longitudinalment. Així, pla. Vale. Conta un parell de carbassons per barba.
- Ara, amb una cullera, treu-li el relleno. Ves amb compte perquè això és una puta merda, i a la que et despistes et carregues la part de fora, i això no pot ser. Ojo.
- Val, veus que t’han quedat unes coses en forma de barba? Doncs les fots a bullir deu minuts, amb sal.
- Agafa la merdeta aquesta que t’ha sortit dels interiors del carbassó, i ho sofregeixes en una paella amb quatre gambes, un parell d’alls i dues putes cebes d’aquelles petites. I un pebrot. I el que vulguis. De fet, si tens calarcets o alguna altra collonada marina també hi queda bé.
- Bé, si no ets molt lent, cosa que no m’extranyaria, haries d’haver acabat més o menys a l’hora que els carbassons estiguin bullits. No han de quedar ni durs ni tous. Quant tarda? Ai, no sé, depèn. No has sentit mai allò del dura lo que dura dura? Doncs això.
- Ara es tracta de anar reomplint de lo fora amb lo de dintre. És una tocada de pebrots, però és el que hi ha. En acabat, fot-hi un xic de beixamel per sobre, formatge i gratinar 10 minuts.
- Pecat diví, escolta.
És una mica laboriós, sí, porta molta feina, també. però coi, si Noé va tenir collons de fotre girafes, panteres, elefants i hipopòtams en un puto barco, com no hauràs tu de poder cardar-hi quatre putes gambes en una d’aquestes?
