Per fer conill amb vi només necessites una hora. Bueno, i vi i conill, està clar.
- Comença per treballar la pobra bèstia aquesta. La veritat és que és normal que hi hagi qui senti llàstima de menjar-ne, però bueno, la gana no hi entén de sentiments, així que ala, trosseja’l i deix-lo ben net i a punt de sucarrimar. Un cop estigui el cardes per ai que no foti nosa.
- Ara agafa una cassola de terrissa d’aquelles ben parides i hi cardes un parell de cebes picades i 4 o cinc alls pelats. Tot, com sempre amb un bon oli. UN BON OLI ÉS PRIMORDIAL. Comences canviant l’oli d’oliva pel de girasol, i acabes cuinant amb oli de motor de cotxe. Compte amb els detalls, que en els detalls es demostra l’amor per la cuina.
- Crada el puto conill a sofregir, amb compte de no cremar-lo. A la que tingui un toc de color, ves cap al celler a buscar una ampolla de vi.
- Què? Queda algo o t’ho has begut tot, ja? Joder, quin borratxo estàs fet. Va, porta una ampolla de negre o rosat, collons. I no agafis la més cara que tampoc cal. Tota cap a l’olla, remullant-ho tot.
- Tapes, i cada vint minuts li fots un maneio. Ja saps que les herbes sempre hi queden bé. Uns boletots en conserva no hi cardarien gens de mal, tampoc.
- En una hora, com a molt, s’haurà begut el vi -tarda menys que tu-, i estarà llest per ser servit.
Fotre un conill amb vi no costa una puta merda i és de collons, ja ho veuràs. I a més les ampolles que gastes no te les acabes bebent un dimecres a la matinada tot tirat al sofà, que també està, la veritat.
