El puto bacallà amb samfaina

El bacallà amb samfaina és l’hòstia. Tan, que a la meva làpida, sota el meu nom, hi haurà aquesta recepta escrita perquè mai caigui en l’oblit.

Bacallà amb samfaina. L'amor fet plat
Bacallà amb samfaina. L’amor fet plat
  1. Començaré per explicar-te com es carda una samfaina, que es veu que no en saps. I MIRA QUE ÉS FÀCIL JODER, PERQUÈ ÉS CASI COM UN PUTO SOREGIT NORMAL!!! Només has d’agafar cebes, pebrots, albergínies, carbassons… bueno vaja, lo que et surti dels ous i cardar-ho, tallat ben petit, a fregir amb gràcia, delicadesa i amor -allò que la teva parella troba a faltar de tu…-.
  2. Un cop agafi coloret, jo li cardo un xorro de vi -petit joder!!-, i un parell de tomàquets rallats. Si estàs cardant la puta samfaina, no em siguis ara tant carnús de cardar-hi tomàquet Solís, joder, ralla dos putos tomàquets que queda millor. Lo altre és un puto sacrilegi.
  3. Deixa-ho coure amb el foc al mínim, sala-ho i ho cardes per ai on no emprenyi gaire.
  4. Ara és el moment del bacallà. BUENO ARA, OJO: ara és el torn del bacallà dessalat, o sigui, que carda dos dies que l’hauries de tenir al collons de nevera en aigua. -tu, no sé, ja ho sé que és una merda fer això, carda-hi salsitxes si no-. Va, gasta-te’ls, home de Déu. Compra bon gènero.
  5. Un cop no tingui sal, passes el bacalà per farina, el fregeixes amb bon oli i el cardes en una tarrina de terrissa. Eh, que sigui de les maques. I la samfaina per sobre. Fes-ho maco, cony, que tot entra per la vista quan es tracta del jalar.
  6. Ho deixes reposar uns minuts perquè tot agafi salero, i claca. Cap a dins.

I així és fot el bacallà amb samfaina. Si fas pollastre amb samfaina, pues hi va pollastre. Si fas salsitxes amb samfaina, pues hi van salsitxes. Joder, que la samfaina és la salsa vaja, que la resta ho pots triar, serà “**** AMB SAMFAINA” SEMPRE, hi cardis un conill, un tros de llom o un puto bollicao

Digues algo, per l'amor de Déu