T’has deixat fins l’últim puto xavo amb les compres dels collons? Doncs ja saps, a menjar macarrons cada puto dia! No valen res, atipen molt, i es poden fer de mil maneres diferents.
- Bull la pasta. Ja saps com va, això. Busca els temps de cocció al paquet, que per algo ho posen. Escorra-ho quan estigui, i ho fots on no emprenyi.
- Carda un sofregit dels de sempre. Ceba, all, hi ha qui hi carda api -ni puto cas, hi queda com el cul-… ah, vigila no ho cremis, joder; les coses han d’agafar color, vale, però no color negre. Cuidadito. En acabat, el puto pot de tomàquet.
- Fot-li un raig de vi blanc d’aquell dolent que et van regalar a la feina, que total, no tindràs pas collons de fotre-te’l mai, aquell mata-rates. Que redueixi. Ah, i carda-hi la sal i les collonades aquestes de sempre.
- Què? fot bona pinta ja? Afegeix-hi mig pot d’aquells de crema de llet. Sí, la de CUINAR. N’hi ha de COCINAR i de MONTAR. No cal tenir un puto màster per saber quin toca. Remena.
- Carda-hi formatge per sobre, i a gratinar al forn -pensa a fotre mantega a la puta bandeja, carnús!-.
La vida et diu vell quan ja no pots menjar macarrons a diari sense acabar una foca.
