El panettone, la puta merda de pastís aquell italià que no passa ni amb aigua, porta una feina de collons, t’aviso.
Fem el panettone
- Mira, per començar, aquesta recepta de panettone carda una bona massa amb llet tèbia i llevat i farina. 75 ml, un sobre xic i 100 grams, si fa no fot et dono mides, que encara em cardaràs pasta de ciment, tu.
- Quan tinguis la pastarada aquesta, ho fots a reposar en algun lloc calentó durant mitja hora. Enmig dels ous no val, guarro.
- Ara has de cardar en un altre bol la mateixa quantitat de llet d’abans, també tèbia, i 125 grams de farina tamisada. A més, hi fas de afegir la pastarada d’abans, i parir-ne una nova massa.
- Repeteix lo del lloc calentó, i prepara’t per veure com doble el seu volum. Com tu per Nadal, puto gordo.
- Ara, agafa el puto trasto aquest i el cardes en un bol, juntament amb una bona bola de mantega, tres ous, ratlladura de llimona, i 125 grams de farina tamisada més.
- Carda’n una altra pastarada. Ja veuràs que aquesta comença a costar un ou de moure. FOTA’T.
- Ah, i no t’oblidis el polsim de sal de sempre.
- Carda una darrera amassada per incorporar-hi virutes de xocolata i les quatre panses de merda que sempre duen. Que si n’hi vols cardar 5, endevant. Més gust de panettone tindrà.
- Ara queda cardar aquesta merderada ben repartida en un motllo untat amb mantega, i fotre-ho al forn 10 minuts a 200º i després tres quarts d’hora a 160º.
- Ara que el panettone ja sembla un panettone, refreda’l deixant la porta oberta durant 5 minuts i la resta de l’estona sobre un drap al marbre de la cuina o on et roti.
- Aquest quadrúple temps es deu a que els italians són uns dats pel cul de collons.
- I bueno, ja està. Que aprofiti.
I jo pregunto: perquè polles en vols fer, si al puto lot de Nadal sempre n’hi carden un de panettone?
Que lo d’escriure el nom té tela eh? Ho he hagut de mirar a la puta vikipèdia per veure com collons s’escriu. Pannetonne, pannettonne, panettonne, pannetone…
