Cardem uns espaguetis amb cloïsses

Avui fotrem uns espaguetis amb closca, una cosa que si bé és cert que d’empassar-te una closca et pot costar el pellejo, et farà creure que menjar pasta no sempre té perquè ser algo avorrit.

Cardem uns espaguetis amb cloïsses que espanten de bons
Cardem uns espaguetis amb cloïsses que espanten de bons
  1. Comença pel que és més evident: bullir els putos espaguetis. Agafes una olla ben grossa, i cardes aigua i un bon grapat de sal, i bulls els trastos aquests el temps que posi el paquet. Això no té més secret.
  2. Mentre això va fent, agafa una bona paella, i hi cardes un raig d’oli i quatre bitxos. Sí, sí, aquesta recepta pica. Aquesta recepta es gaudeix quan es menja, i es pateix quan es caga. És la ruta de l’espagueti picant: piquen quan entren, i piquen quan se’n van.
  3. Ara hi afegeixes quatre alls laminats. Sense més. -si vols, però, també hi pots cardar tomàquet, ara-.
  4. I ara, sí que ve lo complicat: hi has de fotre les cloïsses. OJO. CUIDADO. ALERTA. WARNING. PERILL. ATCHUNG. AL LORO. Si hi cardes ni que sigui una puta almeja amb sorra, A PENDRE PEL CUL EL TEMA. Si? Al lio? Neteja-les, bé. BÉ. Sorra no. Sorra caca. Soora és Ciudadanos. No ens agrada la sorra.
  5. Afegeix una mica de julivert a l’assunto, carda-hi un raig xic de vi blanc, i tapa. Les putes cloïsses s’obriran soles.
  6. Quan ho hagin fet, hi fots els espaguetis que estaves bullint, i quatre voltes després t’ho podràs fotre.

Si ets l’Amancio Ortega pots fotre lo mateix però subtituïnt les cloïsses per ostres, i el julivert per salfuman.

Digues algo, per l'amor de Déu