Què? Un altre puto diumenge menjant pollastre a l’ast? FES-T’HI UNA MICA CAGONJUDES! Fot un tall rodó!
- Ves a la carnisseria i quan vegis un tros de carn que et recorda a aquelles que van encabides en unes malles dos talles més petites del que li toquen, compra-ho: és un tall rodó lligat i és imprescindible per a la recepta. A la Botiga de la iaia pots comprar una bona carn online!
- Rosteix-lo en una puta cassola amb oli i llard. A foc lent, això és cuina de diumenge. Sense pressa, collons.
- Un cop vagi quedant daurada, hi vas fotent les merdes que l’acompanyaran: cebes senceres -pelades!-, alls, pastanaga, tomàquet, llorer, api… jo que sé, una mica el surti del ous. Ho tapes i ho deixes una estona. U a estona llarga vull dir. Un quart d’hora potser no, però molt menys tampoc. Aprofita per planxar joder, que vas sempre com un puto drapaire.
- Hi cardes una mica de vi, lligues una mica la salsa i ho cobreixes tot amb aigua perquè cogui. Ojo: si ets de ciutat més val que no hi cardis l’aigua merdosa aquesta que us pixa l’aixeta.
- Deixa coure un altre bon rato. No sé el temps, depèn de la peça. Tu ves punxant-lo amb un pal, però tres quarts d’hora no te’ls treu ni Déu -és diumenge cony, que tens pressa? No has pas d’anar a missa tu!-.
- Ara només et queda passar pel puto xino tota la salsa aquesta -quina olor, la hòstia-, i fer el putos rovellons -o un altre bolet, tant se’n fot- a la planxa, apart. Ara en venen tot l’any, és l’avantatge de la globatització i aquelles hòsties.
- Barreja la salsa, la carn ja deslligada i tallada i els bolets. Tot junt 5 minuts més fent xupi-xupi, i directament a taula.
Porta temps? SÍ. És difícil? NO GAIRE. Ho faràs? COM QUE ETS UN PUTO VAGO HO DUBTO, PERÒ M’AGRADARIA BASTANT.
