El País Basc és molt més que kale borroka i aixelles peludes. És una zona molt bonica i molt estimada per Catalunya. Molt estimada. MOLT. Nosaltres a ells els hi importem tres collons, però com ens els estimem nosaltres, tu.
- Avui t’ensenyo a cardar una sopa que fan ells que va molt bé per fer baixar el tema quan portes dies menjant com una puta verra. Comença per comprar porros.
- EH TU, PENJA EL TELÈFON, A QUI TRUQUES!?! NO, PROU, PENJA! PORROS DELS DEL SÚPER, YONKI!
- També bacallà. Te’n recordes de com anava lo de dessaladar? Quina collonada eh? Fota’t. Dos dies anar canviant l’aigua, va.
- Quan estigui dessalat, treu les espines al trasto i carda’l a bullir UN PUTO MINUT. I prou. Deixa’l refredar. Quan tinguis pebrots de tocar-los, esmenuça’l. Aprofita per acabar de bullir el cony de sobres comestibles.
- Ara oju: fregeix uns rostolls de pa i all, i fes-ne picada. Carda-ho en un puto bol amb, patates tallades, els porros legals, espècies i la mare que em va parir. Remena.
- Bull-ho tot a l’aigua del bacallà durant 10 minuts i ja està. Es pot menjar fred o calent. Per cert, si tens collons li dius a un vasc que la porrusalda no t’agrada. Veuràs l’hòstia que t’emportes.
Per acabar, m’agradaria recordar aquella dita basca tant bonica:
“Ksqbjk, jsak ckajka caka u dakk cakjdakukedeqke dksbakdjc akc akaja ckjakueuwb ck kakuc k kaduke akac dkuca ck cwkucak”
Anònim basc.
