Jo no dic impostora a ningú, però quan una iaia autèntica no ha cuinat almenys una d’aquests plats de diumenge al migdia és que algo hi ha:
- Canelons: Porten una feina de la hòstia, la veritat. S’anomenen canelons de l’àvia ja no per res, sinó perquè per preparar-los, o estàs jubilat, o estàs de vacances. Anant a treballar segur que no temps de fotre’ls.
- Fricandó de vedella: Quan no ets en Duràn i Lleida i pots berenar filets, cal buscar alternatives per a poder catar la vedella. La molt puta està ben cara, però de tant en tant val la pena cardar un esforç i fer-ne, perquè està que t’hi cagues de bo.
- Fideuà: Quan aconsegueixes fotre’ls de peu et sents la puta reina del món. Aprèn-ne, sent-te la Forcadell èr un dia en veure aquella multitud -en el teu cas, de fideus- alçada i aspectant davant la teva cara.
- Escalivada: Et passes el puto dia menjant coses de gordo, i això una iaia no pot tolerar-ho. Per això, de tant en tant, carda aquesta puta meravella.
- Crema catalana: Quina puta ràbia en carda saber que encara no domines el nostre postre més nostrat. Me cago en el collons, sort n’hi ha que les velles del poble encara en hi animem…
LA CLAU DE TOT: Els putos tuppers.
Un nét mai pot marxar sense pidolar tuppers amb les restes, és una ofensa terrible per a una iaia. Mira, hi ha cultures que abans els ofèn una sabata pel cap que un cop de pedra, oi?
Doncs les iaies i les putes carmanyoles també tenen una relació similar. Potser no ho entendràs, però ni falta que fot.
