Fotem turró de xixona

Hi ha moltes tradicions nadalenques que any rere any ocupen les taules catalanes: les neules, les sopes, les baralles familiars… i els torrons. Torrons que queden a l’armari i no hi ha ni Cristo que s’acabi mai, per cert. Bueno, te n’ensenyo a  fer de casolà, aviam si triomfa més que el que compres.

dissabte-118

  1. Carda sucre i mel en una olla a fondre. El doble de mel que de sucre. No et diré mides, em fa mandra, aprèn a multiplicar, collons. Ah, i remena hòstia, que quedi tot ben heterogeni.
  2. Aparta-ho del foc, i hi cardes una clara d’ou a dintre. Has de remenar-ho com un malparit. Carda bastanta mania, però bueno, tu fes; fins que no quedi ni un puto grumoll.
  3. Quan ho hagis aconseguit -què? carda mal eh el braç?-, ho tornes a fotre sobre el foc, i hi cardes ratlladura de canyella i de llimona. No paris de remenar.
  4. QUE REMENIS GANES GANES ET DIC, JODER! ESTÀS FENT TURRÓ DE XIXONA, NO NATA MUNTADA!
  5.  Sense parar, hi fots l’ametlla mòlta -compra feta, que fot molta mandra fer-ho-, ho fots en motllos, i en unes hores t’ho podràs fotre.

Si una cosa bona té aquest torró, és si tens un puto queixal corcat, amb ell et fots un empaste gratis.

Digues algo, per l'amor de Déu