Carda quatre anys vas anar al tomulto barceloní. En fa tres, et vas anar a donar la maneta en algun punt de l’AP7 amb algú que no coneixies. En fa dos vas anar a la V, i l’any passat érets fent pas a paio amb una fletxa. I engunay hi tornes. Però no en tens prou: joder, tu vols ser el més català de tots, tu vols sortir a la portada de l’Avui, tu vols que el puto Oleguer Presas et pagui una paella! Doncs demostra-ho portant una recepta típica de quan s’ens van petar fot 300 anys.

- Carda en un bol algo més de mig quilo de farina, un cullerada de llevat, sal i aigua, i remena.
- Què… què collons cardes amb l’espàtula!? Tu, que estàs cardant una recepta del segle XVIII, això es fot amb les mans joder! Posa’t en situació mecagondéu, interpreta collons, INTERPRETA!! Tens Catalunya a les teves mans, tarugo! Tens la memòria del General Moragues a les mans, cretí!! Guarda la puta espàtula sueca aquesta!
- Vale, quan estigui bé, ho deixes fermentar per ai -fins que pugi, però sense que es torni verd, animal-.
- Ara, cardes en una paella uns putos espinacs – es pot llegir com: o lo que tinguis a l’hort-, panses i pinyons -compra’ls d’aquí…!-, i poma. Sí, he dit poma. Salteja-ho tot, mentre ho barreges.
- Estires la massa amb un corró, en fots un farcell amb lo del punt 4, i al cony de forn un quart d’hora, a 180º. Ojo no ho cremis. Abans no tenien forns, però tampoc cal cardar una foguera al menjador, no és necessari semblar de la Franja.
- Quan ho serveixis, no t’oblidis d’agredir als qui et diguin que això no són panadons, sinó empanades, i menys encara t’oblidis de cridar “MORI EL BORBÓ” a cada queixalada.
Com pots veure, la cuina catalana no ha variat gaire en 300 anys, segueix sempre la mateixa formula: cultives, reculls, amasses, un espanyol et dóna pel cul, i torna a començar…som gent de costums fixes.