Per parir un pollastre a casa no només hauràs de treure a passejar les teves dots de cuinar -ui, sí-, sinó que a més hauràs de demostrar ser un puto Bricomania. Va, que riurem.
- Abans de res: has de tenir un pollastre, perquè ho tindràs cardat de no tenir-ne. Imagino que ja ho saps, però l’hauràs de comprar sense les merdes de dintre, net i sense plomes. No et compliquis massa tu ara,
- El fet és que un cop el tinguis allà arriba el moment d’espatarrar-lo i omplir-lo. I això es fa… fotent-li coses pel cul. Llorer i alguna herbota més, llard, i si vols una mica de escalivada xica hi quedan molt bé. També hi ha qui hi fot una llimona, butifarres… tu mateix.
- Tot relleno? Lliga-li el cul. I en acabat unta’l amb llard per fora, i ves a buscar la caixa d’eines.
- Sí, he dit el que he dit. Perquè a no ser que el teu puto forn tingui un ast ja em diràs com t’ho faràs. Es tracta que d’alguna manera, construeixis un suport on puguis tenir un puto pollastre atravessat per una barra de ferro que giri. Com fotia l’Obèlix amb els senglars, vaja.
- I bé… voltes i voltes, i un recipient que et permeti anar remullant el pollastre amb els propi suc que va caient del mateix bitxo. Quan estigui amb la pinta de pollastre a l’ast que conèixes, és que està.
Que aviam, que també et diré que és molt més fàcil encarregar-ne dos a la rostisseria i deixar de fer el papanates, però bueno.