Si et dic que per a la recepta d’avui només necessitem arengades, una paella i el canto d’una porta et pensaràs que m’he tornat gilipolles, però no.
- Compra arengades. És un peix, així que ho venen a LA PEIXATERIA.
- Ara, agafa un trasto d’aquests i l’emboliques amb paper de diari. Agafa alguna pàgina on no et surti algun cafre, que agafarà mal gust segur. Embolica-la bé, com si fos un puto bocata d’anar al cole.
- Ho cardes dins d’algun collons de bossa que tinguis per casa i OJU ARA, ATENTO AL MOMENT: ho cardes al marc de la porta. Tanca la porta amb força -apreta, collons!!- i espatxurra la pobre criatura. -No, no he begut, es fa així-.
- Obre el diari i… bueno, intenta no vomitar. Si ho aconseguixes, treu-li els budells que li han sortit al pobre bitxo aquest -amb el dit- i carda’l a fregir en oli calent. Si et fa massa fàstic doncs no sé, tira-ho a la basura i et fas uns espaguettis.
- Un cop siguin fregidets ho cardes sobre una torrada ben parida amb força oli i una mica de tomàquet i t’ho fots.
Si fas arengades moltes vegades al final les parets de casa et queden plenes de tripes i sang, però bueno, està bo, així que quedar com un puto psicòpata compensa.
