Aprèn a cardar uns xipirons collonuts

Els xipirons són d’aquelles merdes que quan les veus al bar perds al cul. Aprofita, que te’ls ensenyo a fer perquè em mengis quan et roti.

Pensa a comprar pa, que aquí un hi suca de valent
Pensa a comprar pa, que aquí un hi suca de valent

 

  1. Comença per comprar calamars d’aquests, i segueix per deixar-los ben nets. Pensa que jo una vegada vaig trobar-hi un peix a dintre d’un -hòstia puta quin fàstic!-, així que neteja amb ganes, que a saber què polles menja aquest bitxo. I en acabat, talla’ls sense cardar massa invents, i vigilant els dits, manasses.
  2. Fot a fregir a fot lent ceba com per parar un carro, quatre verduretes que t’agradin, i una puta cabeça d’alls.
  3. Quan això ja hagi agafat color, hi cardes els putos xipirons. EH, OJU, OJU! Asseca’ls ben bé abans, o cardaràs un Cristo amb l’oli que s’hi cagarà el Rei.  Si els calamars estan molls la paella esquitxarà molt, i essent monyes com ets encara em ploraràs, compte. Nets i aixugats, com allò que ja saps. 
  4. Tot juntet, quatre voltes; pebre, i vi blanc. Quan se l’hagi begut ja està llest per dir “oh joder, que bo que està això”.

Si t’agraden els calamarcets perdràs el cul amb això. Si ets vegeterià no tant, però igual pots cardar-te els alls, no sé.

Digues algo, per l'amor de Déu