Cardem un steak tartar

És difícil gaudir d’un steak tartar sense ser una mica neandertal, perquè això de cardar-se la carn crua, una vegada l’home va descobrir el foc, és una mica absurd. Pero vaya, com que veient la cara que cardes res és descartable, procedeixo a ensenyar-te’n a fer.

steak tartar
Quin aputa mania de plat el puto steak tartar aquest
  1. Abans de res: AIXÒ NO ÉS BARATO DE FER. Quan no tens calés menges franfurs. Quan en tens, menjes steak tartar. Una mostra que els diners no donen la felicitat, veus.
  2. Al lio, ves a comprar filet de vedella. I compra’l bo, no aquella puta erda plena de nervis que venen ara als súpers.
  3. Un cop a casa, agafa un ganivet bo, res d’Ikea ni polles en vinagre, i esmicola el filet, intentant no deixar-hi quatre dels teus dits. Has de deixar-ho com carn picada.
  4. Un cop fet, ho cardes a un bol, i hi afegeixes tàperes -sí, són una puta merda-, una escalunya picada, Tabasco, i salsa Perrins. Ni puta idea on en venen.
  5. Fots una bona remenada que quedi homogeni, i en fots forma d’hamburguesa. O de polla, no sé, tu mateix,
  6. Hi fots un ou a sobre, un llit de mostassa a sota, i ala, llest per engolliir -i trallar el dia després-.

Això és una puta merda de plat i qui opini el contrari és un puto sòmines i un mort de gana. Dit això, queda molt bé fer-ne en dia assenyalats.

Digues algo, per l'amor de Déu