TORNEM ALS ORÍGENS. FOTEM UNA BARREJA.

Anys enrere, tot bar de poble tenia com a client a un vell, gordo i borratxo que cada dia a les 7 del matí entrava al local al crit de “AMARIAAAAA, POSEU­ME UNA BARREJA, MACOS!”. Gràcies a Déu, la selecció natural ha fet la seva feina i ja no es veu tant. Tot i així, t’explico de què es tractava.

La barreja hauria d'estar prohibida per la ONU, mínim
La barreja hauria d’estar prohibida per la ONU, mínim

1. Per fotre’s una barreja el primer que un ha de tenir és un fetge a prova de foc. I poc seny. La segona cosa la dono per segura, però la primera no la tinc tan clara. Reflexiona.

2. Sí? N’estàs segur? Saps que aquesta cosa no se la fotien de marxa, oi? Saps que això anava gola avall com a primera cosa del dia….? Bé, tu mateix. Seguim.

3. Agafa un got vell i malparit. Les receptes de bar de merda es serveixen en vaixelles de merda. D’aquest got, n’ompliràs la meitat amb moscatell.

4. I l’altre meitat la reomples amb anís. Del cutre mateix, sí. Si ho volguessis també es pot fer amb combinacions de brandy, mistela o cassalla. O disolvent universal, que al cas ve a ser el mateix.

5. I bueno, que res. Que ho acompanyis amb un cafè sol, i que molt de gust d’haver­te conegut.

Sempre s’ha dit que això s’ho prenien els obrers per a passar el fred, i no es pot negar que de fred no se’n passa gaire si en prens sovint. Perquè et mors en quatre dies, més que res.

Digues algo, per l'amor de Déu