Abans de res ja t’aviso que sempre confonc els xinos i els japonesos. Ho sento eh, és que escriuen molt raro tots plegats, i tots parlen així molt “chichiciwichichichi”, i bueno que a més… bueno molt diferents, no serien, joder. Pues bé, que uns d’ells fan la tempura, que és simplement això: putes verdures fregides.
- Bàsicament es tracta que te’n vagis a comprar unes putes verdures tant collonudes com puguis -contra més dolentes, més merda et sortirà la tempura- i la talles a tires o com et surti de les pilotes. Pots comprar pastanagues, carbassons, cebes, pebrots… el que et surti dels ous. -Hi ha qui hi carda fins i tot gambes, però això no computa com a verdura, val?-
- Compra una farina que es diu -oh, quin puto misteri!- FARINA DE TEMPURA, i barreja-la amb aigua ben freda. -JODER AQUEST XINOS, QUE FÀCIL I BARATO HO FAN TOT, SÓN DE PUTA MARE-.
- I ara, pues bueno, pues mulles els putos trossos de verdura al suc aquest, i ho vas cardant en un cony de paella amb oli a tota hòstia. Un parell de minuts és suficient.
- Ells ho fan amb els dits perquè per això es deixen les ungles aquelles llarges que tan tanta cosa, així com per fer pinça. Però tu res, tu les ungles arran de pell, i les coses del foc les treus amb una pinça, marrano.
- I bueno, que ja està eh? Quan estiguin cruixents les fots en paper de cuina perquè perdin d’oli – com tu- i t’ho fots així mateix.
Per vosaltres demanar-se un cony de cordon blue és cutre, però demanar unes putes verdures fregides és guai. MOLT NORMAL TOT, CASI NO DESGRAVEU.
