Els putos cargols a la llauna

No cardis cargols a la llauna si tens algun animalista a sopar a casa o es cagarà en la puta que et va parir. Que són molt aixíns.

Twitter Tweet Small (27)

  1. Has de rentar els putos cargols, que és algo que dóna molt pel sac. Al llibre de receptes et vaig ensenyar com es feia. Busca-ho, que em fa mandra explicar-ho.
  2. Llavors els has de posar cap per amunt en un cony de graella que tinguis per ai.
  3. Al ser vius, els cabrons voldran donar-se la volta per fugir -són cargols, però no gilipolles-, així que per evitar-ho, se’ls hi carda molta sal a sobre -segurament sigui un puto delicte moral això, però mira-
  4. Fot-los al forn a tota hòstia i contempla la màgia de la puta cuina lleidatana: bitxos xamuscant-se vius.
  5. Treu-los als 3 minuts,  tira’ls un puto raig d’aigua perquè els pocs que quedin vius deixin baba i que tornin al forn. GUANYA’T L’INFERN ETERN.
  6. En acabat, flameja les víctimes amb conyac – si no te l’has begut tot ja, BORRATXO-, i serveix-los acompanyats de l’allioli més bo que t’hagi sortit mai.

Es diuen a la cargols a la llauna perquè es fan i es sereveixen en un collons de llauna. Tot i que si els ho paríssis en un cony de palangana ningú notaria la diferència. AIXÍ SÓN ELS DE LLEIDA.

*NOTA: si vius al segle XIV també pots substituïr tots els passos que incloguin la paraula FORN i canviar-los per BRASA DE PALLA.

Digues algo, per l'amor de Déu