Anem a veure si tants anys de mirar l’Art Attack et van servir per fotre un plat maco
- Comença per comprar uns putos espàrrecs verds. Es podria fer amb blancs? Sí, també, però a mi m’hi agraden els verds, així que compra verds. VERDS. V-E-R-D-S.
- Verds.
- VERDS, JODER!!
- Ok, treu-los el cul i -la part dura no li volem-, i els cardes a la paella grossa. Fes-los AMB AMOR.
- Quan els tinguis fets, els apartes per ai; i passes un segon de res unes quantes tires de pernil per la paella, perquè agafin color. Agafa’n de barato, no t’hi matis.
- Embolica els putos espàrrecs amb el pernil. Fes-t’hi una mica, demostra les teves arts (¿?).
- Salteja unes quantes gambes d’aquelles pelades. A la mateixa paella. Acabarà tot al mateix puesto, així que no cal que t’hi emprenyis massa a embrutar trastos.
- Serveix-ho tot al plat, posant-ho maco. PUNTO.
La gràcia dels espàrrecs amb pernil és que semblarà que has parit la gran cosa, quan la veritat, tampoc has fet res de l’altre món. Com l’Atlètic de Madrid, vaja.
