LA MEVA MILLOR PITJOR IDEA: La història de com Les putes receptes de la iaia es va convertir en el Disneyland dels renecs
Després de set títols partint de Les putes receptes de la iaia, Jofre Martell torna amb el mateix to desenfadat i irreverent de sempre amb LA MEVA MILLOR PITJOR IDEA.
A través dels correus que s’intercanvia amb la seva iaia i les seves pròpies confessions, coneixem de ben a prop el recorregut del projecte des dels inicis: quan, el 2014, Les putes receptes de la iaia era tan sols un blog i un compte de twitter amb uns quants seguidors fidels.
A més, Jofre Martell compta, altre cop, amb les divertides il·lustracions de Pere Mejan, l’il·lustrador de tots els altres títols de la iaia.
La meva millor pitjor idea és el projecte que va començar com un blog de cuina i que va acabar convertint-se en un fenomen editorial i un establiment físic al centre de Vic.
El llibre, dividit en tres parts, explica les aventures i desventures que Martell ha viscut els últims sis anys arran de l’èxit editorial i de totes les oportunitats que en van sorgir: tant les que van acabar sent realitat com les que van quedar oblidades.
La meva millor pitjor idea ens deixa entrar a les bambolines del món editorial, de l’entreteniment i dels negocis.
Les tres parts de la meva millor pitjor idea
A la primera part, titulada «Una iaia, un blog, un llibre», Jofre explica l’inici de l’èxit del blog i de com va rebre diferents propostes del sector editorial.
Poc a poc, amb l’ajuda dels mitjans, es va crear tot un univers al voltant d’aquell mateix concepte.
Però, un cop assolit l’èxit i amb la butxaca prou plena, en Jofre es va començar a plantejar quin havia de ser el seu proper pas.
La segona part («Mai no n’hi ha prou») s’inicia amb el naixement d’una idea: traslladar la iaia a un espai físic.
Trobar el local perfecte, aconseguir els permisos d’obra, la capitalització per començar el negoci i tirar endavant un cop obert.
Són alguns dels aspectes que en Jofre Martell tracta, com sempre, amb total transparència, humor i autocrítica.
Seguint el que creu ser la seva millor idea, inverteix tot el seu temps i diners en el local, alhora que sacrifica moltes altres coses de la seva vida privada.
Finalment, a la darrera part («Començar de nou»), explica el declivi del negoci i de com va sorgir la idea d’escriure aquest mateix llibre que el lector té a les mans.
Un missatge
Martell, sempre sincer i honest amb els seus lectors, tanca aquesta etapa amb el missatge següent:
«Espero que la meva experiència et serveixi per no caure en els mateixos errors en què vaig caure jo. Tot i que, vaja, no obrint un bar ja tindràs molt de guanyat. Uns cent mil euros si fa no fot.»
Curiosament, quan aquest llibre vegi la llum, el local de Les putes receptes de la iaia ja no existirà. Hi haurà qui pensi que tot va ser una aventura frustrada.
Però l’èxit és relatiu, perquè és tan important l’hòstia econòmica que t’has fotut, com l’adquisició de coneixements que ha implicat aquesta hòstia.
L’èxit, en realitat, no és més que passar-s’ho bé pel camí. Es tracta d’aprendre tant com es pugui, intentant no prendre gaire mal.
