Durant l’estiu, la Costa Brava fa olor de cervesa, ginebre i pixats d’holandès. Però durant uns dies, la cosa millora gràcies a aquesta puta meravella de recepta de cremat.
- Carda dos litres de rom en una olla de terrissa. Compte: no em siguis talòs: que sigui rom ros. El blanc no val una puta merda.
- Afegeix tres cullerades de sucre, un grapat de grans de cafè, un collons de branca de canyella i la pell d’una llimona -la resta guarda-la, igual et valgui per uns musclos, jo què sé-.
- Fot l’olla al foc. Amb compte animal, que et cremes ràpid aquí, això és feina de gent amb caràcter, de gent de veritat, per PERSONES.
- Un cop fet això ve la cara divertida de la recepta: amb un cullerot, agafa’n una mica i carda-hi flama. Ei, a veure, oju, vigila -Verge Santa..- que aquesta recepta és perillosa.
- Posa amb compte -ho dic molt, però ÉS QUE ET CONEC, CONY-, el cullerot encès dins la resta i tot es cremarà. AL LORO AQUESTOS MODERNS DE LES BARBES I LES NENES DE MELENA AL VIENTO EH? La de calvos que ha generat aquesta recepta de rom cremat.
Aii… Havaneres, rom cremat i el meu Antònio. I nou mesos després, ton pare naixent. Puta vida.
