Nens, us he d’explicar una cosa. Una cosa molt important.
Podria ser que plego. O podria ser que se’m continuen inflant els putos genolls quan em cardo al llit. Podria ser, no sé, que li fotré el dinar a algun de vosaltres a canvi d’encertar una pregunta, o alguna collonada per l’estil. PERÒ NO, JODER, NO.
Demà, per allà a les 11 del matí, us explicaré una cosa que no és cap d’aquestes. Una cosa molt més transcendent, qui em va parir. On vas a parar.