Hi ha vegades que sembla que tot l’univers sencer s’hagi posat d’acord per tocar-te els pebrots conjuntament. Si arribat a aquest punt hi sumes que s’acaba l’estiu, la depressió està assegurada. Una manera clàssica de passar les penes és tancar-te a casa i menjar com un puto gordo. Et proposo els tres elements bàsics de l’alimentació d’un deprimit:
- Greix: T’acaben de ferir l’autoestima, i tu deicideixes que la millor manera de fer-los-hi pagar és cascant-te un puto plat amb ou ferrat, dos llonzats, patates fregides extra plus, les putes merdes aquelles dels nuggets de pollastre, croquetes de beicon, beicon, beicon ratllat, suc de beicon, i ketchup. Ketchup per Déu i per sa mare.
- Gelats: Mentre plores al sofà abraçat a un collons de manta llardosa que a saber quan és l’últim cop que va veure una rentadora menjes gelat com un puto possès. De maduixa, de vainilla, de xocolata… contra més de gordi, més gran entenc que és la teva pena. Espero que almenys que t’hagis fet tu, això sí.
- Menjar del xino: Imagino que serà perquè te’l porten a casa, però els xinos podrien sobreviure exclusivament de les vendes que fan els dies que la gent té pena dins seu. Si vas curt de calers sempre pots recordar que en el seu dia t’en vaig ensenyar a fer de casolà.
A tot això. Un dia de pena s’accepta. Dos, bueno. El tercer ja no. El tercer dia de pena, espero que demostris el que ets, et cardis els pantalons ben amunt i surtis de casa a buscar-te els problemes que t’afecten per dir-lis: “mireu fillsdeputa, aquí estic, deixeu-me en pau, vull estar feliç i si t’he de partir els morros per ser-ho, no dubtaré a començar”. Entesos de papers?
