Milfulls de patata i botifarra. Va parir!

Avui fotrem una d’aquelles mariconades que et fan sentir el puto Ferran Adrià, quan realment tampoc és que siguin tan difícils de fer! Un milfulls! Apunta, va.

Hi cardes una salsa de formatge per sobre, i ja s’hi caga la Verge
  1. Agafa patates, pela-les intentant tardar menys d’una setmana, i talla-les en rodanxes finíssimes. No fines, FINÍSSIMES. Si no te’n veus capaç, compra’t una puta mandolina, però després no em diguis que tu també sents la cuina, bastard.
  2. Per una altra banda, la botifarra. Hi queda bé tan la negra com la del perol. Escalda-la, treu-li la pell, i la desmenuces amb les mans. Amb les mans, òbviament netes, marrano.
  3. Vinga, safata de forn amb llard, i comences a cardar un fons amb les putes patates. Ja veuràs que te’n calen la hòstia, així que paciència. I ara, a sobre, botifarra. I si tens julivert o alguna collonada d’aquestes, també cap a dins. Formatge? Fot-li. I al final, patata, i tornem a començar. Com una puta lasanya, vaja. A dalt si vols, hi fots formatge de gratinar, o algo.
  4. Vinga, ho cardes al forn camí d’hora i mitja a temperatura mitja -ves-ho mirant cony, punxa amb el pal que sempre et dic-, i a jalar.

Una cosa molt important dels milfulls és que realment en tingui mil. Tothom sap que els nou-cents setanta-tres fulls no valen una puta merda.

Digues algo, per l'amor de Déu