Cardem una amanida César

Al César el que és del César, i a tu, gordo, una puta amanida i vas que xutes.

amanida césar
Menja sa d’una puta vegada!
  1.  Agafa una planxa, i fot a daurar un parell de petxugues de pollastre. I en quan la tinguis, les cardes a alguna banda on no facin nosa.
  2. Ara necessites un puto enciam. Aviam, ojo cagon els callos de Cristo no m’agafis qualsevol merda d’enciam eh? Compra una cosa bona collons, sense pesticides, raticides ni merdes d’aquestes. Una cosa bona i sana, carai. El neteges ben net, i cap al plat.  Amb una mica de gràcia, a poder ser.
  3. Ara es tracta de fotre-hi el que tinguis per casa. Tomàquet, pa torrat, pepino, suc de llimona, pebrots, formatge, anxoves… menos uns canelons, el que et surti dels ous, que total, la van inventar els ianquis i pitjor no ho faràs. Posa-ho amb gràcia sobre l’enciam, afegeix-hi el puto pollastre d’abans…
  4. … i ho regues amb una vinagreta. Bé, es veu que duia una salsa anomenada Wonchensais o Worcestershire o no sé com polles ho diuen, però aquí a Catalunya, a les amanides hi hem cardat vinagretes de tota la puta vida. Eh, i si no oli i sal i a tomar pel cul.  
  5. FIN.

Apa que necessitar un collons de recepta per fotre una trista amanida… lo teu té delicte eh?

Digues algo, per l'amor de Déu