El puto pastís de formatge

Aquest collons de pastís el compres a un mercat medieval i et carden una hòstia que estàs una setmana donant voltes. Fes-te’l tu, joder, que no et prenguin més el pèl.

 És un ocell? És un avió!? NO! És un gordo corrent cap al pastís de formatge!!

És un ocell? És un avió!? NO! És un gordo corrent cap al pastís de formatge!!
  1. Carda tres putos ous en un bol ben parit i barreja’ls amb 100 grams de sucre. Sí, avui et dic les mides, bàsicament perquè si no m’hi cardaràs mig quilo de sucre i cardaràs una puta desgràcia de pastís que farà pena de veure. Res, cenyeix-te al que et dic.
  2. Carda al collons de barreja un quart de mascarpone, que és aquella merda italiana de fer tiramisú. Ho cardes i remenes, i en acabat, si fa no fa o mateix amb Philadèlfia, allò que anuncien a la tele dels angelets. Saps què vull dir?
  3. També hi cardes un pot dels petits de nata líquida i, si t’ho pots permetre, un puto iogurt grec. Si calcules les calories i grasses que estàn entrant a la puta recepta, te n’adonaràs que és un postre per a foques de primer ordre. Compte no t’excedeixis amb ell.
  4. Me li cardes tres cullarades soperes de Maizena, i remenes com si no hi hagués demà.
  5. Pinta el cul del motllo amb mantega, carda-hi una mica de farina, i hi coloques alguna base -jo que sé, tria, la compres feta, trinxes galetes, li cardes melindros… el que et roti-. A sobre la pasta ben feta i al cony de forn.
  6.  Més o menos 170º durant 40 minunts, i llestos.
  7. Si -un cop fred, collons-, hi cardes melmelada per sobre està bona com el Déu que em va parir

La gràcia d’aquest cony de recepta és que es diu pastís de formatge, però ni carda gust de formatge ni res. Quin puto timo.

Digues algo, per l'amor de Déu