Eh gordo: pastís per a lerdos

Els pastissos són bons de collons. Sé que t’agraden -només cal veure’t-, i que en voldries fer més sovint. Llàstima que cardi tanta mandra fer-ne per la feinada que porten. Amb aquesta recepta els fotràs com a xurros

Carda un bon pastís, ompla't la boca i deixa de dir collonades
Carda un bon pastís, ompla’t la boca i deixa de dir collonades

 

  1. Carda quatre putes fulles de gelatina a hidratar, fins que agafin aquella textura fastigosa, com de lapo. En acabat, ho barreges en un got amb aigua calenta, fins que quedi dissolta.  Però escorra-la abans, joder!
  2. Mentre fots això, carden en un puto bol un parell de iogurts del gust que vulguis que tingui el pastís -és bastant obvi, carallot-, i un quart de Philadephia formatge d’aquell sense ànima. Remena com si el demà no hagués de trucar mai més a la porta.
  3. Carda-hi el que has parit abans i barreja-ho.
    Va, ara la puta base.
  4. Cardes un parell de clares d’ou, una mica de formatge fresc, un parell de cullerdades de Maizena allò blanc dels patissos -que paguin si volen publi-, una de llevat i sucre. REMENA AMB LES VARILLES, VA.
  5. Enforna un quart, fots les bases a puesto i lo d’abans a sobre, i a la nevera. I un cop fred, si vols, hi fots melmelada per sobre, no fos cas que no engreixés prou.

“Oh iaia, és una mica patillero aquest pastís”. Bueno mira, també te’n pots anar a comprar un a la pastisseria cada cop que les hormones et demanin sucre. O pots anar a comprar merdes d’aquelles de la Royal. O pots, no sé, no donar tant pel cul, que també és una bona opció.

Digues algo, per l'amor de Déu