Les mandonguilles amb tomàquet -o pilotilles, que és com s’havien dit tota la puta vida-, es poden fer de moltes maneres diferents. Aquesta és la manera més fàcil, apta fins i tot per a un Yonathan random.
- Compra tomàquets i quatre verdures més. Neteja-les, i trosseja-les, que farem la salsa com Déu mana, res d’hòsties d’aquestes de pot. Vigila els dits quan ho ratllis, inepte.
- Fot la ceba picada i una mica de pastanaga en una cassola. Hi afegeixes els tomàquets, i ho cous fins que estigui feta la salsa. No t’oblidis de la sal, les espècies i el vi Blanc. Un cop feta, la deixes per alguna banda.
- Per començar a parir les putes mandonguilles: barreja la carn picada de la bona, d’aquelles vaques del Pirineu, sal i pebre i julivert i aquestes merdes, oli i un ou, així tot junt. Pasterada al canto. Remena. Amb les mans, res de mariconades. Si et fa fàstic et dediques a una altra cosa eh?, que un a la cuina s’embruta.
- Carda-hi pa rallat i continua remenant la collonada aquesta un rato. Acte seguit, fes pilotes -d’aquí el nom de sempre, no? es fan pilotes no mandongas- i les passes per farina. EH, TU, FARINA LEGAL.
- Fregeix-les i quan estiguin fetes les cardes a la puta salsa d’abans. En un rato estaran fetes.
Les mandonguilles són un bon mesurador d’amor cap als néts: si els estimes molt les hi fas amb samfaina. Si els estimes normal, amb sèpia. I si van ser un penal, amb tomàquet.