La recepta de trinxat de la Cerdanya vé d’allà. De la Cerdanya on, a part de pasturar vaques, també saben cuinar. El Trinxat de la Cerdanya n’és un bon exemple.
- Renta, pela i neteja una puta col -no hi deixis bitxos joder, que carda molta mania trobar-ne-, i pela un quilo de patates.
- És el que toca més els ous, però és lo que hi ha. A mi normalment m’ho feia l’Antònio.
- Acte seguit, carda-ho tot a bullir. Junt, sí.
- Ara agafa la paella més merdosa que tinguis, aquella que t’has carregat de tant recremar-hi l’oli de fregir els ous -barrut-, i carda-hi a rossir cansalada i una puta botifarra negra.
- Guarda-la per algún racó quan estigui ben rossejada. La botifarra, no la paella.
- Ara només hi has de daurar la barreja de pata i col, fent servir el mateix oli i amb algo de gràcia. Ho has de fer tot aixafant la pasterada aquesta fins que n’estiguis satisfet.
- Normalment se li dóna aspecte de truita, tot i que si no en té tampoc es mor ningú.
- Serveix, carda-li un rostoll de cansalada i un tros de botifarra negra tot a sobre, i gaudeix de la puta millor recepta de trinxat que un es pot cardar en terres pre-pirinenques: el Trinxat de la Cerdanya!
Has vist quina recepta més fàcil? Són de muntanya, què polles t’esperaves, tu? Van per feina aquells.
COSES A SABER:
El Trinxat de la Cerdanya perd escalfor ràpid, i fred… fred no val una puta merda.
Això es menja calent.
O potser has vist mai algú cardant-se un trinxat de la Cerdanya enmig de la platja? No, oi? Pues ala.
Si vols que el teu trinxat sigui encara més “de la Cerdanya”, un truc que va molt bé és cuinar-lo a Martinet.
Que ben maco que és -ara, cardarà el mateix gust, està clar, però mira, ja hauràs fet el dia-.