Tal i com diuen que Noé va salvar d’una inundació a tots els putos animals del món fotent-los en una barca de fusta, avui tu aprendràs a emocionar als comensals cardant ingredients en una barqueta feta amb albergínies
- Compra albergínies. Són en aquella zona desconeguda per tu: la verduleria. Les rents, els hi treus la merda verda aquella de sobre, les obres, i a la planxa.
- Ara, les has de buidar. Sí, amb una cullera, tant me carda. I no tiris lo de dintre, que ens fa falta. Ho cardes tot en alguna banda, i anem a per la segona part.
- Toca parir un sofregit amb ceba, les merdes aquestes que has tret de dintre, tomàquet… i el que et surti dels pebrots de posar-hi. Xup-xup i mica en mica, que no hi ha pressa, cagondena.
- Bé? Sal i tal, tot correcte? Va, carda-hi carn picada, i si vols quatre bolets. Sí, sembla que estiguis fotent la salsa dels macarrons casi, correcte.
- Un toc de llet, una mica de pa rallat o algo per l’estil.. i remenar. Total, que has de cardar una salsa que foti bona olor, i que tingui una textura que cardi goig.
- Ara ja t’ho imagines, oi? Ho fots a la barqueta que t’havia sobrat de bo principi -L’ALBERGÍNIA, JODER!-, una mica de formatge, i a gratinar.
Sembla més difícil del que realment és. De fet, el més complicat és treure la polpa de l’albergínia sense carregar-se la barca. Però bé, suposo que deu un cas d’allò anomenat ‘selecció natural’.