Avui aprendràs a parir un plat que va de puta mare per un dilluns d’aquells on no tens pebrots ni d’arrossegar la teva pròpia ànima.
- Comença per cardar un bon sofregit en alguna paella decent que tinguis per casa. Ja saps, un parell d’alls, una ceba ben parida, dos tomàquets ratllats… i paciència. Un cop fet, el deixes per ai, que no emprenyi.
- Temps per agafar la olla aquella profunda, i fotre-hi una mica de cansalada i quatre trossos de pernil. Sempre tot a foc lent eh, me cago en Judes! Si tens pressa et fots un puto Bollycao, no vagis ara a desgraciar aquesta meravella.
- Temps per fotre-hi els cigrons. No em siguis malvat, compra’ls secs home… que ja sabem que els de pot són molt còmodes, però no tenen comparació home de Déu… Va, a dons, i a cobrir d’aigua/brou.
- Fot-hi el sofregit d’abans i els putos espinacs. Ves amb compte perquè porten un puto kilo de sorra, així que deixa’ls ben nets. També hi pots fotre xoriço i hòsties de gordo que t’agradin.. -s’hi accepta arròs i tal i Pascual, però no et passis, que estàs fent cigrons amb espinacs i s’haurien de notar-
- … i al cap de 10 minuts t’ho podràs fotre. Final del partit.
Oh, és que amb això se’m farà el cul gros iaia! Mira, no! Abans, quan l’Antònio anava a alçar murs amb les mans nues i jo em tirava tot el puto dia muntant màquines de cosir a la Hipano-Olivetti no teníem temps de cardar el culo gros. El cul no es farà gros per un puto potaje, el cul s’eixampplarà si t’estàs tot el puto dia assegut en un collons d’oficina atocinadora! BUSCA’T UNA FEINA DE VERITAT I DEOXA DE DONAR PEL SAC, JODER.