Carlemany, Jaume I, els almogàvers o el general Moragues no van fotre el que van fotre esmorzant Golden Grahams, no. Ho van fer gràcies a que esmorzaven cada puto dia de Déu unes bones llenties estofades.
- Comença per decidir si vols el meu respecte o no. És a dir, per decidir si faràs servir llenties cuites (x), o llenties seques (√). Un cop decidit, continua llegint o VES A CAGAR A LA VIA. Un cop dit això, continuem.
- Al gra: en una olla toca cardar-hi coses de gordaco. Cansalada, una mica de pernil, alguna salsitxota… tu mateix. Poc oli, i a enrossir-ho de mica en mica.
- Quan cardi bona pinta hi fots un tomàquet tallat pel mig, una ceba pica, una cabeça d’alls, un parell de pastanagues i les quatre merdes de sempre. Ah, si hi fots quatre putes herbotes en plan farigola i tal i Pascual hi quedaran de collons. Fot-li quatre voltes a l’assunto.
- Que? Hi cardem les llenties ja, o esperem que entrin soles a la cassola?
- Cobreix el tema aquest amb això, o brou, o algo per l’estil; alguna patata que corri per casa -esberlada i sense pell!!-, i una hora després podràs començar a omplir plats. Que ho caguis de gust.
Sempre dius que no t’agraden les llenties, tot i saber que porten molt de ferro. Ara, si i portessin molt de coure serien el teu plat preferit, lladre.