Es veu que la crema de remolatxa, tot i aquell color raro que té, és tan i tan sana.
Doncs fotem una crema remolatxa, aviam si de tan bona que és podem tornar a fumar per compensar-ho.
- Abans de posar-nos a fer la crema de remolatxa, agafa’n un manat i intenta saber què collons és. Una fruita? Una verdura? Pf, a saber.
- Ara, un cop hagis arribat a la conclusió de que “vale, no serà una fruita, però una verdura tampoc sembla”, la talles a trossos.
- Fes el mateix amb un grapat de porros dels que no vas a comprar de nit, sinó dels de persona normal. -Si t’has de liar fes-ho amb pastanaga, i menos feina-.
- Carda’ls a sofregir en una cassola. Mentre es va fent carda-hi una ceba picada, que no cal que t’ho miris perquè es faci, pallús.
- Un cop tingui el color agafat, hi fots caldo de verdures que tinguis -o a males, aigua i a tomar pel cul-. Com és evident, a més aigua, menys espès. Tu esculls la textura.
- Ho truiteres amb el minipimer -ui sí, molt eco tot plegat però segueixes enxufant coses a la paret, eh?- i ho serveixes. Un tiro de crema de lleig no hi fa mal, però els vegans et diran el nom del porc, si els ho expliques.
Carda 10 anys enrere no es comprava una remolatxa ni su puta madre, però ara estan molt de moda perquè es veu que són molt sanes, tenen moltes vitamines, i en definitva quan en menges mai més et pots morir.
Apunt nutricional fet per gent no nutricionista
Sí que porta moltes vitamines. Ara, no n’abusis perquè després, com t’imaginaras, quan tocagar-la sembla que t’hagi rebentat un intenstí o algo. Així que serà molt sana però lo que et salva per sana t’ho mata per sustos.