Deixa’m afegir que si ets pobre no invitis a la gent joder, una cosa és ser amable i l’altre ser gilipolles
- Això és molt fàcil i si et veig comprar-ho en una casa de congelats cardaré un mecagonelsousbeneïts que em sentiràn a Pequín. Comença per comprar unes verdures que cardin bona cara, i deixa-les ben netes.
- Talla-les a quadres, a tires o com et surti dels ous, però que quedin maques. Ser pobre i tenir mal gust no va lligat.
- En una paella, hi cardes un raig d’oli i hi fregeixes uns alls fins, i la puta ceba. Un cop rossida, els carbassons, l’albergínia i demés merdes que hagis agafat.
- I ara ve la clau per no semblar un miserable: quan ja estigui fet (no sé el temps, joder, amb aquestes merdes de vitroceràmiques que compreu ara no sé quan estarà, MIRA-HO), ho fots dintre un got, o apretes i posen maco en un plat.
- I ara, un o dos putos trossos de mozzarela a sobre. PUNTO PELOTA. Bueno, si tens romesco millor, si no, a tomar pel cul, suficient.
Eh, no deixa de ser un puto plat de verdura saltejada, però tu ho cardes així i es penses que tens el puto Ferràn Adrià a la cuina.